{"id":307,"date":"2021-08-11T14:54:31","date_gmt":"2021-08-11T14:54:31","guid":{"rendered":"http:\/\/server3.testwalking.com\/test\/atic-wp\/?page_id=307"},"modified":"2021-08-12T20:05:40","modified_gmt":"2021-08-12T20:05:40","slug":"fonamentacio","status":"publish","type":"page","link":"http:\/\/server3.testwalking.com\/test\/atic-wp\/fonamentacio\/","title":{"rendered":"Fonamentaci\u00f3"},"content":{"rendered":"\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t

Fonamentaci\u00f3 filos\u00f2fica i te\u00f2rica<\/h2>\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t

\u201cMolts dels termes que empren les infermeres s\u00f3n ambigus o de dif\u00edcil interpretaci\u00f3. Els termes s’han d’examinar des d’un context te\u00f2ric per aclarir el seu significat\u201d. <\/span><\/h1>\n

\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 <\/span>Prof. J. Paley<\/span><\/h1>\n

How not to clarify concepts in nursing. <\/span><\/h1>\n

J Adv Nurs, 1996 24:572-8. <\/span><\/h1>\n

Nota:<\/span><\/h1>\n

La fonamentaci\u00f3 filos\u00f2fica i te\u00f2rica de ATIC ha estat explicitada en m\u00faltiples ocasions al llarg dels anys. A efectes de categoritzaci\u00f3 te\u00f2rica, la conceptualitzaci\u00f3 interpretativa realitzada i explicitada per l’autora de ATIC en diverses publicacions cient\u00edfiques<\/a> sobre els constructes metaparadigm\u00e1ticos de la disciplina infermera – persona, salut, entorn i infermeria -, aix\u00ed com de el proc\u00e9s d’atenci\u00f3 d’infermeria i els seus components , pot considerar-se una teoria de rang mitj\u00e0.<\/span><\/h1>\n

\u00a0<\/span><\/h1>\n

Per tal de facilitar la comprensi\u00f3 de les bases filos\u00f2fiques i te\u00f2riques en qu\u00e8 se sustenta ATIC, es presenta a continuaci\u00f3 un breu esquema resum, amb continguts que sintetitzen les principals influ\u00e8ncies de cada filosofia, escola de pensament, model o teoria infermera o de altres ci\u00e8ncies b\u00e0siques i socials en el desenvolupament de les eines terminol\u00f2giques, ontol\u00f2giques i d’an\u00e0lisi de ATIC.<\/span><\/h1>\n

\u00a0<\/span><\/h1>\n

Aquest apartat NO pret\u00e9n ser un text explicatiu de les filosofies, models i teories infermeres. L’explicitaci\u00f3 d’un model o teoria nom\u00e9s \u00e9s indicativa de la seva influ\u00e8ncia en el desenvolupament de ATIC. Consulteu les obres de refer\u00e8ncia per a m\u00e9s informaci\u00f3 sobre cada paradigma, model o teoria.<\/span><\/h1>\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i><\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i><\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\tPost-positivisme<\/a>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t

Corrent filos\u00f2fica que suggereix que el coneixement cient\u00edfic \u00e9s fal\u00b7lible per naturalesa, assumeix la incertesa i la probabilitat d’error i emfatitza la necessitat de revisi\u00f3 cr\u00edtica i permanent de les assumpcions cient\u00edfiques.<\/span><\/h1>\n

Referents <\/span>: Karl Popper, Thomas <\/span>Khun <\/span>.<\/span><\/h1>\n

Influ\u00e8ncia en ATIC: <\/span><\/h1>\n

La pr\u00e0cti <\/span>ca infermera ha de ser segura i basada en l’evid\u00e8ncia, encara que ambdues, pr\u00e0ctica i evid\u00e8ncia, contemplen la possibilitat d’error <\/span>aleatori, sistem\u00e0tic i d’error per omissi\u00f3 <\/span>.<\/span><\/h1>\n

Els postulats cient\u00edfics no s\u00f3n permanents ni inq\u00fcestionables. <\/span>Els sistemes de llenguatge tampoc. <\/span>L’evid\u00e8ncia implica l’aplicaci\u00f3 dels resultats dels estudis d’investigaci\u00f3 de major qualitat, aix\u00ed com el sentit com\u00fa dels professionals i les prefer\u00e8ncies de les persones ateses.<\/span><\/h1><\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i><\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i><\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\tPragmatisme<\/a>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t

Filosofia orientada a la resoluci\u00f3 de problemes de la pr\u00e0ctica, basada en la comprensi\u00f3 de la realitat des d’un punt de vista emp\u00edric. El significat de les idees est\u00e0 condicionat pels criteris d’utilitat pr\u00e0ctica i el seu valor resideix en les conseq\u00fc\u00e8ncies pr\u00e0ctiques del seu \u00fas, acceptaci\u00f3 i resultats. <\/ Span> <\/ h1>\n

Referents: <\/ span> <\/ h1>\n

Charles Pierce, William James. <\/ span> <\/ h1>\n

Influ\u00e8ncia en ATIC: <\/ span> <\/ h1>\n

El punt de partida ha de ser l’experi\u00e8ncia i no el llenguatge. <\/ Span> <\/ h1>\n

El llenguatge \u00e9s una eina no un fi. < \/ span> <\/ h1>\n

la pr\u00e0ctica sempre anir\u00e0 per davant de la capacitat de cap sistema de llenguatge de representar-la. <\/ span> <\/ h1><\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i><\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i><\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\tConstructivisme i Fenomenologia hermen\u00e8utica<\/a>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t

Corrent multidisciplinari d’aproximaci\u00f3 de visions epistemol\u00f2giques i filos\u00f2fiques que postulen que el coneixement \u00e9s un proc\u00e9s actiu de construcci\u00f3 i elaboraci\u00f3, no nom\u00e9s de recepci\u00f3. La fenomenologia es centra en la comprensi\u00f3 dels significats i de les experi\u00e8ncies humanes, destacant la import\u00e0ncia de la hist\u00f2ria i el context individual i social, de el coneixement i les preconcepcions i el seu paper en els judicis o processos de presa de decisions. <\/ Span> <\/ h1>\n

Referents: <\/ span> <\/ h1>\n

John Dewey, Jean Piagget, Martin Heiddeger, Hans-Georg Gadamer. <\/ span > <\/ h1>\n

Influ\u00e8ncia en ATIC: <\/ span> <\/ h1>\n

El coneixement \u00e9s din\u00e0mic i requereix auto-reflexi\u00f3 i reflexi\u00f3 compartida. <\/ Span> <\/ h1>\n

La recepci\u00f3 d’informaci\u00f3 per si sola no genera coneixement. <\/ span> <\/ h1>\n

l’experi\u00e8ncia individual o col\u00b7lectiva i el context s\u00f3n determinants en la presa de decisions. <\/ span > <\/ h1>\n

Els significats estan condicionats per l’experi\u00e8ncia humana. <\/ span> <\/ h1>\n

els prejudicis i els valors modifiquen els significats i la presa de decisions. <\/ span> < \/ h1><\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i><\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i><\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\tHolisme<\/a>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t

De el terme grec” Holo “(\u00edntegre o complet), aquesta filosofia humanista planteja com idea fonamental que “el tot \u00e9s m\u00e9s que la suma de les parts” i que a l’observar una totalitat s’evidencien realitats i efectes diferents als produ\u00efts per la parcialitat. <\/ Span> <\/ h1>\n

Referent: <\/ span> <\/ h1>\n

Jan Christian Smuts <\/ span> <\/ h1 >\n

Influ\u00e8ncia en ATIC: <\/ span> <\/ h1>\n

La persona \u00e9s una integralitat. Les seves parts inclouen l’\u00e9sser f\u00edsic, l’\u00e9sser conscient, l’\u00e9sser aut\u00f2nom, les seves interaccions i la interrelaci\u00f3 amb l’entorn. <\/ Span> <\/ h1>\n A cada nivell d’atenci\u00f3 i en cada nivell de sistema sanitari, les necessitats d’informaci\u00f3 s\u00f3n diferents, de manera que cap sistema de llenguatge cobreix ara per ara tot el ventall de necessitats. <\/ span><\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i><\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i><\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\tParadigma de la complexitat<\/a>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t

Marc d’estudi dels sistemes complexos i de la interacci\u00f3 entre les seves parts. <\/span>Com m\u00e9s complex \u00e9s un sistema m\u00e9s gran \u00e9s la seva vulnerabilitat i la seva capacitat per inestabilitzar. <\/span>Els sistemes complexos tenen capacitat per <\/span><\/span><\/span>auto-organitzar-se <\/span>i realitzar canvis per adaptar-se i augmentar la seva superviv\u00e8ncia i efectivitat. <\/span>Es caracteritzen per l’abs\u00e8ncia de linealitat i una din\u00e0mica de caos; <\/span>un esdeveniment pot afectar a qualsevol altre, maximitzant de manera exponencial la <\/span><\/span><\/span>inpredictibilidad <\/span>dels resultats.<\/span><\/h1>\n

referents: <\/span><\/h1>\n

Influ\u00e8ncia en ATIC: <\/span>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/span><\/h1>\n

Les persones i els seus entorns s\u00f3n sistemes complexos en si mateixos.<\/span><\/h1>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/span>Els entorns sanitaris s\u00f3n sistemes complexos.\u00a0 <\/span><\/h1>\n

La complexitat de cures \u00e9s la suma de la complexitat individual, el risc de mort, la complexitat terap\u00e8utica, la complexitat procedimental i la complexitat de l’context organitzatiu per a la prestaci\u00f3 de cures. <\/span>La per\u00edcia o expertesa de cada professional pot actuar com a factor agreujant o atenuant de la complexitat de cures.<\/span><\/span><\/span><\/h1>\n

Complexitat i intensitat de cures s\u00f3n conceptes <\/span>fronterers <\/span>per\u00f2 no sin\u00f2nims.<\/span><\/h1>\n

El proc\u00e9s de prestaci\u00f3 de cures no \u00e9s lineal, \u00e9s circular i iteratiu. <\/span><\/h1>\n

A major complexitat, major risc d’inestabilitat, major nombre de variables potencialment intervinents, variables modificadores d’efecte i variables de confusi\u00f3, aix\u00ed com menor probabilitat que la predicci\u00f3 de resultats sigui correcta.<\/span><\/h1>\n

Els problemes no detectats o abordats a temps incrementen exponencialment el risc d’esdeveniments i complicacions molt m\u00e9s greus (efecte papallona). <\/span><\/h1>\n

La prevenci\u00f3 \u00e9s clau en tots els nivells assistencials, no nom\u00e9s en atenci\u00f3 prim\u00e0ria.<\/span><\/h1>\n

<\/sup><\/span><\/h1>\n \n

L’equivalent a la c\u00e0rrega de treball en la prestaci\u00f3 de cures infermeres \u00e9s la multiplicaci\u00f3, no la suma, de la complexitat a l’quadrat (E = mc <\/span>2 <\/span>) [Teoria de la relativitat d’Albert Einstein].<\/span><\/h1><\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i><\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i><\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\tTeoria de el tot<\/a>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t

Marc <\/span>proposat com a aproximaci\u00f3 agrupadora dels fen\u00f2mens d’estudi de la f\u00edsica cl\u00e0ssica i la mec\u00e0nica qu\u00e0ntica sota un esquema com\u00fa.<\/span><\/h1>\n

referent <\/span>:<\/span><\/h1>\n

Stephen Hawking<\/span><\/h1>\n

Influ\u00e8ncia <\/span>en <\/span><\/span>ATIC:<\/span><\/span><\/span><\/h1>\n

Tot est\u00e0 relacionat. <\/span>Les ci\u00e8ncies es nodreixen de el coneixement que genera cadascuna d’elles i de el coneixement que generen les altres.<\/span><\/h1>\n

Cl\u00ednicament, com m\u00e9s gran sigui la capacitat d’integraci\u00f3 de coneixements, m\u00e9s senzill ser\u00e0 afinar en el judici. <\/span>Els models conceptuals de les diferents escoles de pensament infermer poden conviure de forma harm\u00f2nica. <\/span>No hi ha una \u00fanica manera d’interpretar i comprendre els fen\u00f2mens d’inter\u00e8s disciplinaris. <\/span>Cada aportaci\u00f3 te\u00f2rica t\u00e9 el seu valor. <\/span><\/span><\/span>No hi ha un model conceptual que s’hagi evidenciat millor que un altre.<\/span><\/h1>\n

<\/span><\/h1>\n \n

Esquematitzar un model de dades de valoraci\u00f3 segons els postulats d’un model no \u00e9s equivalent a incorporar un model en pr\u00e0ctica. <\/span>Els models conceptuals no s’implanten a la pr\u00e0ctica, s’operativitzen a trav\u00e9s de projectes de millora de la prestaci\u00f3 de cures, del seu context organitzatiu i de la transmissi\u00f3 de <\/span>les seves <\/span>valors <\/span>perqu\u00e8 impregnin tot l’exercici professional <\/span>.<\/span><\/h1><\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i><\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i><\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\tTeoria dels fractals<\/a>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t

Teoria matem\u00e0tica que <\/span>descriu <\/span>conjunt d’elements parts o fragments que presenten <\/span>auto-similitud <\/span>en un ampli rang d’escala <\/span>s <\/span>, inclusivament en la seva totalitat, com si es tract\u00e9s de petites c\u00f2pies de la mateixa figura <\/span>o forma <\/span>geom\u00e8trica. <\/span>La naturalesa presenta m\u00faltiples elements d’estructura fractal.<\/span><\/span><\/span><\/h1>

referent:<\/span><\/h1>

Benoit <\/span>Mandelbrodt<\/span><\/span><\/h1>

Influ\u00e8ncia en ATIC: <\/span><\/h1>

Els models de dades poden contemplar-se com fractals <\/span>.<\/span><\/h1>

La <\/span>auto-similitud <\/span>\u00e9s aplicable a el comportament i l’evoluci\u00f3 de m\u00faltiples processos de salut <\/span>, pel que la seva identificaci\u00f3 i abordatge a nivell poblacional o grupal pot ser similar a el nivell individual i vice-versa. <\/span>Aix\u00f2 contribueix a raonar l’\u00fas d’est\u00e0ndards de cures poblacionals ajustar a nivell individual.<\/span><\/span><\/span><\/h1>

<\/span><\/h1>

\u00a0<\/p>

Al seu torn, i <\/span>sta concepci\u00f3 impacta en la construcci\u00f3 terminol\u00f2gica i tamb\u00e9 per tal d’evitar duplicitats, optimitzar <\/span>l’ <\/span>\u00fas i reaprofitar les dades en els sistemes d’informaci\u00f3. <\/span>La propietat de <\/span>auto-similitud <\/span>orienta la prioritzaci\u00f3 de dades en cada situaci\u00f3 cl\u00ednica i \/ o de cura de la persona.<\/span><\/h1><\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i><\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i><\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\tFeminisme i \u00e8tica de la cura<\/a>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t

Filosofia i moviment social que <\/span>defensa la igualtat entre g\u00e8neres, el reconeixement dels drets de les dones arreu del m\u00f3n. <\/span>L’\u00e8tica de la cura es basa en la igualtat amb \u00e8mfasi en el respecte a diversitat ia la satisfacci\u00f3 de les necessitats pr\u00f2pies i dels altres.<\/span><\/span><\/span><\/h1>\n

referents: <\/span><\/h1>\n

Simone de <\/span>Beauvoir <\/span>, Carol <\/span>Gilligan<\/span><\/h1>\n

Influ\u00e8ncia en ATIC: <\/span><\/h1>\n

La professi\u00f3 infermera i el seu exercici pr\u00e0ctic \u00e9s aut\u00f2noma per definici\u00f3 i per dret. <\/span><\/h1>\n

La pr\u00e0ctica infermera i el seu \u00e0mbit competencial no \u00e9s homogeni en el m\u00f3n i evoluciona vinculada a el progr\u00e9s de l’reconeixement dels drets de la dona a cada pa\u00eds o regi\u00f3.<\/span><\/h1>\n

No hi ha un rol aut\u00f2nom i un paper de col\u00b7laboraci\u00f3. <\/span>L’assumpci\u00f3 de responsabilitat \u00e9s inherent a l’exercici professional. <\/span>La coresponsabilitat \u00e9s freq\u00fcent en l’exercici pr\u00e0ctic de les disciplines de la salut per l’elevada complexitat de les situacions que s’han de prevenir, tractar-se o pal\u00b7liar.<\/span><\/span><\/span><\/h1>\n

Les situacions i problemes de salut de les persones poden tenir un nivell de complexitat tan elevat que requereixin d’el judici i la intervenci\u00f3 de m\u00faltiples professionals, que des de l’exercici aut\u00f2nom aportin <\/span>de manera sim\u00e8trica <\/span>coneixement <\/span>i per\u00edcia <\/span>per a la prevenci\u00f3, resoluci\u00f3 o pal\u00b7liaci\u00f3 de la situaci\u00f3 <\/span>.<\/span><\/h1>\n

La coresponsabilitat pot establir-se tamb\u00e9 amb el beneficiari de les cures, en el marc de l’exercici de la seva autonomia i dret a prendre les seves pr\u00f2pies decisions. <\/span><\/h1>\n

La delegaci\u00f3 de compet\u00e8ncies <\/span>(\u00e0mbits de responsabilitat) <\/span>entre professions \u00e9s una dislocaci\u00f3 <\/span>competencial <\/span>. <\/span>La delegaci\u00f3 de tasques pot efectuar-se de l’nivell professional a l’nivell t\u00e8cnic. <\/span>Les infermeres s\u00f3n professionals que poden delegar tasques, no responsabilitats, a el personal auxiliar o t\u00e8cnic. <\/span><\/span><\/span>Un professional no pot delegar una compet\u00e8ncia a un altre professional de el mateix nivell, pot sol\u00b7licitar col\u00b7laboraci\u00f3 o opini\u00f3.<\/span><\/h1>\n

Algunes de les compet\u00e8ncies (\u00e0mbits de responsabilitat) en les professions de la salut <\/span>s’interseccionen <\/span>, el que indica \u00e0mbits de responsabilitat compartits que s’han d’assumir en simetria i harmonia.<\/span><\/h1>\n

El concepte d ‘ “ordre m\u00e8dica” est\u00e0 fora de lloc. <\/span>L’autonomia de la persona benefici\u00e0ria de l’atenci\u00f3 ha de ser respectada per dret <\/span><\/span><\/span>. <\/span>El metge pot proposar o recomanar a l’pacient i pot sol\u00b7licitar serveis o prestacions de cures a la infermera, quan el pacient no pot, no sap o no \u00e9s capa\u00e7 de comprendre-o realitzar-lo per si mateix.<\/span><\/span><\/span><\/h1><\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i><\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i><\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\tModel d'adquisici\u00f3 d'habilitats humanes<\/a>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t

Marc de refer\u00e8ncia sobre el proc\u00e9s i els resultats de la presa de decisions humana i la seva translaci\u00f3 als sistemes d’informaci\u00f3, rob\u00f2tica i intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, que ofereix tres <\/span>premisses <\/span>principals:<\/span><\/h1>\n

1. <\/span>La expertesa de s’adquireix a trav\u00e9s de la pr\u00e0ctica reflexiva.<\/span><\/span>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/span><\/h1>\n

2. <\/span>Es distingeixen 5 nivells d’expertesa: aprenent, principiant, competent, proficiente i expert<\/span><\/span>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/span><\/h1>\n

3. <\/span>\u00c9s il\u00b7l\u00f2gic creure que tots arribaran a ser experts. <\/span><\/span>La expertesa t\u00e9 una distribuci\u00f3 en corba normal (campana de Gauss).<\/span><\/span><\/span>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/span><\/h1>\n

referents <\/span>:<\/span><\/h1>\n

Hubert Dreyfus <\/span>, <\/span>Stuart Dre <\/span>yfus, Patricia Benner.<\/span><\/h1>\n

Influ\u00e8ncies en ATIC: <\/span><\/h1>\n

El llenguatge ha de permetre re <\/span>presentar el coneixement en cadascun dels diferents nivells de <\/span>per\u00edcia <\/span>.<\/span><\/h1>\n

La infermera proficiente o experta t\u00e9 una major per\u00edcia cl\u00ednica, major capacitat anal\u00edtica i de raonament cl\u00ednic. <\/span>En conseq\u00fc\u00e8ncia, \u00e9s m\u00e9s capa\u00e7 d’afinar en identificaci\u00f3 precisa de l’estat de la persona benefici\u00e0ria de les cures i en la previsi\u00f3 de la seva evoluci\u00f3, aix\u00ed com d’identificar de forma m\u00e9s precisa <\/span><\/span><\/span>la interacci\u00f3 de la hist\u00f2ria (antecedents), <\/span>el context i la seva influ\u00e8ncia en la situaci\u00f3.<\/span><\/h1>\n

A la pr\u00e0ctica, els diferents nivells de per\u00edcia conviuen de forma relativament estable. <\/span><\/h1>\n

A major per\u00edcia, menor influ\u00e8ncia de l’context organitzatiu <\/span>en la presa de decisions cl\u00edniques <\/span>. <\/span>El professional <\/span><\/span><\/span>realment expert \u00e9s m\u00e9s capa\u00e7 d’adaptar, ajustar o obviar un est\u00e0ndard, protocol o procediment per donar una resposta cl\u00ednica m\u00e9s adequada a la necessitat o situaci\u00f3.<\/span><\/h1>\n
<\/div><\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i><\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i><\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\tModel ecol\u00f2gic<\/a>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t

Conjunt d’aproximacions epistemol\u00f2giques <\/span>, amb desenvolupaments des de diferents disciplines, que t\u00e9 com a base comuna la promoci\u00f3 de la salut i la prevenci\u00f3 en tots els nivells d’individual a poblacional, aix\u00ed com el reconeixement de la import\u00e0ncia de l’entorn social (condicionants i determinants socials, factors culturals, econ\u00f2mics, pol\u00edtics, legals, hist\u00f2rics i estructurals) i de l’entorn natural a la salut.<\/span><\/h1>\n

referents <\/span>:<\/span><\/h1>\n

M\u00faltiples <\/span>. <\/span>Vegeu <\/span>Richard L et al. <\/span>Ecological models revisited: Their facis servir and evolution in health promotion over two decades. <\/span><\/span><\/span>Annual <\/span>Reviews <\/span><\/span>of <\/span><\/span>Public <\/span><\/span>Health <\/span><\/span>2011 32: 307-26.<\/span><\/span><\/span><\/h1>\n

Influ\u00e8ncies en ATIC: <\/span><\/h1>\n

La pr\u00e0ctica infermera es fonamenta essencialment en la prevenci\u00f3 en tots els nivells poblacionals (individu, grup, comunitat, poblaci\u00f3), en tots els grups d’edat i en tots els nivells assistencials. <\/span><\/h1>\n

L’estudi i la pr\u00e0ctica infermera es basen no nom\u00e9s en l’abordatge de problemes i situacions de salut reals, sin\u00f3 en la consideraci\u00f3 d’anticipar-se al que pot passar en funci\u00f3 de la vulnerabilitat i els factors de risc de cada persona (grup o poblaci\u00f3) .<\/span><\/h1>\n

Els est\u00e0ndards poblacionals o grupals s\u00f3n aplicables i s’han d’ajustar a la situaci\u00f3 individual de cada persona. <\/span>L’an\u00e0lisi dels casos individuals o de les s\u00e8ries de casos pot contribuir a establir est\u00e0ndards grupals o poblacionals en abs\u00e8ncia de millors evid\u00e8ncies.<\/span><\/span><\/span><\/h1><\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i><\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i><\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\tFilosofia de la Infermeria de Florence Nightingale<\/a>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t

Aproximaci\u00f3 epistemol\u00f2gica de la prestaci\u00f3 de cures professionals basada en la influ\u00e8ncia de l’entorn en la salut i en els processos de curaci\u00f3, la import\u00e0ncia de la <\/span>higiene i la cura individual i col\u00b7lectiva en la prevenci\u00f3 d’infeccions i malalties, la necessitat de documentar el proc\u00e9s de prestaci\u00f3 de cures i l’estat i evoluci\u00f3 de les persones benefici\u00e0ries, aix\u00ed com d’analitzar estad\u00edsticament les dades, l’impacte de les cures professionals en els resultats de salut i de mortalitat.<\/span><\/h1>\n

referent: <\/span><\/h1>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/span>Florence <\/span>Nightingale<\/span><\/h1>\n

Influ\u00e8ncies en ATIC: <\/span><\/h1>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/span>L’entorn exerceix influ\u00e8ncia positiva o negativa en el curs de la malaltia o situaci\u00f3 de salut. <\/span><\/h1>\n

La prevenci\u00f3 de malalties, complicacions i discapacitats \u00e9s un dels eixos vertebradors de la professi\u00f3 infermera i de la seva aportaci\u00f3 social.<\/span><\/h1>\n

Les cures infermers tenen un efecte guaridor en si mateixos.<\/span><\/h1>\n

El registre forma part de la prestaci\u00f3 de cures. <\/span>No \u00e9s un acte addicional o secundari.<\/span><\/span><\/span><\/h1>\n

L’an\u00e0lisi estad\u00edstica \u00e9s una eina clau de la gesti\u00f3 de la prestaci\u00f3 de cures i els seus resultats.\u00a0<\/span><\/h1><\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i><\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i><\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\tEscoles de pensament infermer<\/a>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t

Inclou els treballs de les teorizadoras de l’escola de pensament sobre necessitats, l’escola de la interacci\u00f3 <\/span>, <\/span>la de resultats <\/span>i d’altres orientacions <\/span>. <\/span>Essencialment s’impregnen de la concepci\u00f3 de l’\u00e9sser hum\u00e0 des d’una \u00f2ptica hol\u00edstica <\/span><\/span><\/span>, un \u00e9sser integral amb components biol\u00f2gics, f\u00edsics, mentals, emocionals, socials, morals i espirituals en constant interacci\u00f3 amb l’entorn, aix\u00ed com <\/span>de l’autonomia de l’individu, de la salut com a proc\u00e9s de benestar, no nom\u00e9s com abs\u00e8ncia de malaltia, de l’autocura, la import\u00e0ncia de les interaccions, rols i relacions en la salut i de la infermeria com a professi\u00f3 aut\u00f2noma.<\/span><\/h1>\n

referents: <\/span><\/h1>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/span>Escola de pensament de necessitats: V <\/span>. <\/span>Henderson <\/span>. <\/span>D’Orem, FG <\/span>Abdellah<\/span><\/h1>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/span>Escola de pensament de la interacci\u00f3: H <\/span>. <\/span>Peplau <\/span><\/span>, IM King, <\/span><\/span>I. <\/span><\/span>J.Orlando <\/span><\/span>, J. <\/span><\/span>Travelbee<\/span><\/span><\/span><\/h1>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/span>Escola de pensament de resultats: <\/span>C. Roy, EM Rogers, EM <\/span>Levine <\/span>, DE Johnson<\/span><\/h1>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/span>Otr <\/span>o <\/span>s teoritzador <\/span>i <\/span>s: N. Pender, el Sr. <\/span>Leninger <\/span>, P. <\/span>Barker <\/span>.<\/span><\/h1>\n

Influ\u00e8ncies <\/span>i assumpcions <\/span>en ATIC:<\/span><\/h1>\n

La infermeria \u00e9s una disciplina cient\u00edfica multiparadigm\u00e1tica <\/span>, que d\u00f3na feina l’enginyeria de processos \u00e9s la seva aplicaci\u00f3 pr\u00e0ctica a la prevenci\u00f3 i resoluci\u00f3 de problemes i situacions de salut individual, grupal, comunit\u00e0ria i poblacional.<\/span><\/h1>\n

Cap filosofia ni <\/span>cap <\/span>dels models conceptuals preval en import\u00e0ncia, impacte o temps sobre les altres. <\/span>Les assumpcions, creences i principis sobre la naturalesa de la infermeria conviuen i evolucionen a trav\u00e9s de les teories de rang mitj\u00e0 i de la investigaci\u00f3. <\/span>S <\/span><\/span><\/span>\u00ed <\/span>semblen prevaler els fen\u00f2mens d’estudi i pr\u00e0ctica descrits per <\/span>Fawcett <\/span>al metaparadigma <\/span>disciplinar <\/span>: persona, salut, entorn i infermeria.<\/span><\/h1>\n

La infermeria \u00e9s una ci\u00e8ncia b\u00e0sica <\/span>(de la salut) <\/span>, social i aplicada.<\/span><\/h1>\n

El proc\u00e9s de prestaci\u00f3 de cures o proc\u00e9s infermer \u00e9s el m\u00e8tode sistem\u00e0tic <\/span>de la prestaci\u00f3 professional de cures.<\/span><\/h1>\n

Els models conceptuals i les teories d’alt rang determinen a nivell abstracte la pr\u00e0ctica orientant els valors que han de impregnar. <\/span>No tenen una aplicaci\u00f3 pr\u00e0ctica directa. <\/span>Els seus assumpcions i proposicions s’operativitzen i demostren a trav\u00e9s de la investigaci\u00f3 quantitativa i qualitativa per generar teories de rang mig i resultats aplicables.<\/span><\/span><\/span><\/h1>\n

La prevenci\u00f3 <\/span>de malalties, complicacions i discapacitats <\/span>, l’autocura <\/span>i <\/span>la promoci\u00f3 de la salut s\u00f3n elements <\/span>vertebrale <\/span>s.<\/span><\/h1><\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i><\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i><\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\tMarc DIKW<\/a>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t

Marc conceptual de la disciplina infermera per a la gesti\u00f3 de el coneixement en els sistemes d’informaci\u00f3. <\/span>Les sigles es corresponen amb l’acr\u00f2nim de: Data, <\/span><\/span><\/span>Information <\/span>, <\/span>Knowledge <\/span>and <\/span>Wisdom <\/span>(Dades, Informaci\u00f3, Coneixement i Per\u00edcia).<\/span><\/h1>\n

referents: <\/span><\/h1>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/span>J. <\/span>R. <\/span>Graves <\/span>, <\/span>S. <\/span>Corcoran <\/span>, Nelson R., Joss I <\/span>.<\/span><\/h1>\n

Influ\u00e8ncies i assumpcions en ATIC:<\/span><\/h1>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/span>Les dades s\u00f3n entitats discretes no interpretables de manera individual i \/ o <\/span>acontextual <\/span>.<\/span><\/h1>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/span>La informaci\u00f3 es genera amb la interpretaci\u00f3 de m\u00faltiples dades. <\/span><\/h1>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/span>El coneixement es genera a l’relacionar <\/span>i comparar <\/span>m\u00faltiples <\/span>conjunts de <\/span>dades contextualitzats <\/span>.<\/span><\/h1>\n

La per\u00edcia \u00e9s l’aplicaci\u00f3 correcta <\/span>i emp\u00e0tica <\/span>de el coneixement per <\/span>cobrir necessitats, prevenir, solucionar o pal\u00b7liar, problemes o situacions.<\/span><\/h1>\n

La Terminologia i les eines de coneixement ATIC ha de permetre representar les dades i la informaci\u00f3 i contribuir a generar coneixement i per\u00edcia. <\/span><\/h1>\n

\u00a0<\/span><\/h1><\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t

El contingut d’aquesta secci\u00f3 ha de referenciar: <\/span><\/h1>\n

Juv\u00e9-Udina <\/span>, ME. <\/span>Influ\u00e8ncies i assumpcions filos\u00f2fiques i te\u00f2riques en ATIC ( ATIC<\/a>)<\/span><\/span><\/span><\/h1>\n

Trobareu m\u00e9s detalls a l’apartat de Publicacions.<\/a>\u00a0<\/span><\/h1>\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fonamentaci\u00f3 filos\u00f2fica i te\u00f2rica \u201cMolts dels termes que empren les infermeres s\u00f3n ambigus o de dif\u00edcil interpretaci\u00f3. Els termes s’han d’examinar des d’un context te\u00f2ric per aclarir el seu significat\u201d. \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0<\/p>\n