Corrent filosòfica que suggereix que el coneixement científic és fal·lible per naturalesa, assumeix la incertesa i la probabilitat d’error i emfatitza la necessitat de revisió crítica i permanent de les assumpcions científiques.
Referents : Karl Popper, Thomas Khun .
Influència en ATIC:
La pràcti ca infermera ha de ser segura i basada en l’evidència, encara que ambdues, pràctica i evidència, contemplen la possibilitat d’error aleatori, sistemàtic i d’error per omissió .
Els postulats científics no són permanents ni inqüestionables. Els sistemes de llenguatge tampoc. L’evidència implica l’aplicació dels resultats dels estudis d’investigació de major qualitat, així com el sentit comú dels professionals i les preferències de les persones ateses.
Filosofia orientada a la resolució de problemes de la pràctica, basada en la comprensió de la realitat des d’un punt de vista empíric. El significat de les idees està condicionat pels criteris d’utilitat pràctica i el seu valor resideix en les conseqüències pràctiques del seu ús, acceptació i resultats.
Referents:
Charles Pierce, William James.
Influència en ATIC:
El punt de partida ha de ser l’experiència i no el llenguatge.
El llenguatge és una eina no un fi. < / span>
la pràctica sempre anirà per davant de la capacitat de cap sistema de llenguatge de representar-la.
Corrent multidisciplinari d’aproximació de visions epistemològiques i filosòfiques que postulen que el coneixement és un procés actiu de construcció i elaboració, no només de recepció. La fenomenologia es centra en la comprensió dels significats i de les experiències humanes, destacant la importància de la història i el context individual i social, de el coneixement i les preconcepcions i el seu paper en els judicis o processos de presa de decisions.
Referents:
John Dewey, Jean Piagget, Martin Heiddeger, Hans-Georg Gadamer.
Influència en ATIC:
El coneixement és dinàmic i requereix auto-reflexió i reflexió compartida.
La recepció d’informació per si sola no genera coneixement.
l’experiència individual o col·lectiva i el context són determinants en la presa de decisions.
Els significats estan condicionats per l’experiència humana.
els prejudicis i els valors modifiquen els significats i la presa de decisions. < / h1>
De el terme grec” Holo “(íntegre o complet), aquesta filosofia humanista planteja com idea fonamental que “el tot és més que la suma de les parts” i que a l’observar una totalitat s’evidencien realitats i efectes diferents als produïts per la parcialitat.
Referent:
Jan Christian Smuts
Influència en ATIC:
La persona és una integralitat. Les seves parts inclouen l’ésser físic, l’ésser conscient, l’ésser autònom, les seves interaccions i la interrelació amb l’entorn.
A cada nivell d’atenció i en cada nivell de sistema sanitari, les necessitats d’informació són diferents, de manera que cap sistema de llenguatge cobreix ara per ara tot el ventall de necessitats.
Marc d’estudi dels sistemes complexos i de la interacció entre les seves parts. Com més complex és un sistema més gran és la seva vulnerabilitat i la seva capacitat per inestabilitzar. Els sistemes complexos tenen capacitat per auto-organitzar-se i realitzar canvis per adaptar-se i augmentar la seva supervivència i efectivitat. Es caracteritzen per l’absència de linealitat i una dinàmica de caos; un esdeveniment pot afectar a qualsevol altre, maximitzant de manera exponencial la inpredictibilidad dels resultats.
referents:
Influència en ATIC:
Les persones i els seus entorns són sistemes complexos en si mateixos.
Els entorns sanitaris són sistemes complexos.
La complexitat de cures és la suma de la complexitat individual, el risc de mort, la complexitat terapèutica, la complexitat procedimental i la complexitat de l’context organitzatiu per a la prestació de cures. La perícia o expertesa de cada professional pot actuar com a factor agreujant o atenuant de la complexitat de cures.
Complexitat i intensitat de cures són conceptes fronterers però no sinònims.
El procés de prestació de cures no és lineal, és circular i iteratiu.
A major complexitat, major risc d’inestabilitat, major nombre de variables potencialment intervinents, variables modificadores d’efecte i variables de confusió, així com menor probabilitat que la predicció de resultats sigui correcta.
Els problemes no detectats o abordats a temps incrementen exponencialment el risc d’esdeveniments i complicacions molt més greus (efecte papallona).
La prevenció és clau en tots els nivells assistencials, no només en atenció primària.
L’equivalent a la càrrega de treball en la prestació de cures infermeres és la multiplicació, no la suma, de la complexitat a l’quadrat (E = mc 2 ) [Teoria de la relativitat d’Albert Einstein].
Marc proposat com a aproximació agrupadora dels fenòmens d’estudi de la física clàssica i la mecànica quàntica sota un esquema comú.
referent :
Stephen Hawking
Influència en ATIC:
Tot està relacionat. Les ciències es nodreixen de el coneixement que genera cadascuna d’elles i de el coneixement que generen les altres.
Clínicament, com més gran sigui la capacitat d’integració de coneixements, més senzill serà afinar en el judici. Els models conceptuals de les diferents escoles de pensament infermer poden conviure de forma harmònica. No hi ha una única manera d’interpretar i comprendre els fenòmens d’interès disciplinaris. Cada aportació teòrica té el seu valor. No hi ha un model conceptual que s’hagi evidenciat millor que un altre.
Esquematitzar un model de dades de valoració segons els postulats d’un model no és equivalent a incorporar un model en pràctica. Els models conceptuals no s’implanten a la pràctica, s’operativitzen a través de projectes de millora de la prestació de cures, del seu context organitzatiu i de la transmissió de les seves valors perquè impregnin tot l’exercici professional .
Teoria matemàtica que descriu conjunt d’elements parts o fragments que presenten auto-similitud en un ampli rang d’escala s , inclusivament en la seva totalitat, com si es tractés de petites còpies de la mateixa figura o forma geomètrica. La naturalesa presenta múltiples elements d’estructura fractal.
referent:
Benoit Mandelbrodt
Influència en ATIC:
Els models de dades poden contemplar-se com fractals .
La auto-similitud és aplicable a el comportament i l’evolució de múltiples processos de salut , pel que la seva identificació i abordatge a nivell poblacional o grupal pot ser similar a el nivell individual i vice-versa. Això contribueix a raonar l’ús d’estàndards de cures poblacionals ajustar a nivell individual.
Al seu torn, i sta concepció impacta en la construcció terminològica i també per tal d’evitar duplicitats, optimitzar l’ ús i reaprofitar les dades en els sistemes d’informació. La propietat de auto-similitud orienta la priorització de dades en cada situació clínica i / o de cura de la persona.
Filosofia i moviment social que defensa la igualtat entre gèneres, el reconeixement dels drets de les dones arreu del món. L’ètica de la cura es basa en la igualtat amb èmfasi en el respecte a diversitat ia la satisfacció de les necessitats pròpies i dels altres.
referents:
Simone de Beauvoir , Carol Gilligan
Influència en ATIC:
La professió infermera i el seu exercici pràctic és autònoma per definició i per dret.
La pràctica infermera i el seu àmbit competencial no és homogeni en el món i evoluciona vinculada a el progrés de l’reconeixement dels drets de la dona a cada país o regió.
No hi ha un rol autònom i un paper de col·laboració. L’assumpció de responsabilitat és inherent a l’exercici professional. La coresponsabilitat és freqüent en l’exercici pràctic de les disciplines de la salut per l’elevada complexitat de les situacions que s’han de prevenir, tractar-se o pal·liar.
Les situacions i problemes de salut de les persones poden tenir un nivell de complexitat tan elevat que requereixin d’el judici i la intervenció de múltiples professionals, que des de l’exercici autònom aportin de manera simètrica coneixement i perícia per a la prevenció, resolució o pal·liació de la situació .
La coresponsabilitat pot establir-se també amb el beneficiari de les cures, en el marc de l’exercici de la seva autonomia i dret a prendre les seves pròpies decisions.
La delegació de competències (àmbits de responsabilitat) entre professions és una dislocació competencial . La delegació de tasques pot efectuar-se de l’nivell professional a l’nivell tècnic. Les infermeres són professionals que poden delegar tasques, no responsabilitats, a el personal auxiliar o tècnic. Un professional no pot delegar una competència a un altre professional de el mateix nivell, pot sol·licitar col·laboració o opinió.
Algunes de les competències (àmbits de responsabilitat) en les professions de la salut s’interseccionen , el que indica àmbits de responsabilitat compartits que s’han d’assumir en simetria i harmonia.
El concepte d ‘ “ordre mèdica” està fora de lloc. L’autonomia de la persona beneficiària de l’atenció ha de ser respectada per dret . El metge pot proposar o recomanar a l’pacient i pot sol·licitar serveis o prestacions de cures a la infermera, quan el pacient no pot, no sap o no és capaç de comprendre-o realitzar-lo per si mateix.
Marc de referència sobre el procés i els resultats de la presa de decisions humana i la seva translació als sistemes d’informació, robòtica i intel·ligència artificial, que ofereix tres premisses principals:
1. La expertesa de s’adquireix a través de la pràctica reflexiva.
2. Es distingeixen 5 nivells d’expertesa: aprenent, principiant, competent, proficiente i expert
3. És il·lògic creure que tots arribaran a ser experts. La expertesa té una distribució en corba normal (campana de Gauss).
referents :
Hubert Dreyfus , Stuart Dre yfus, Patricia Benner.
Influències en ATIC:
El llenguatge ha de permetre re presentar el coneixement en cadascun dels diferents nivells de perícia .
La infermera proficiente o experta té una major perícia clínica, major capacitat analítica i de raonament clínic. En conseqüència, és més capaç d’afinar en identificació precisa de l’estat de la persona beneficiària de les cures i en la previsió de la seva evolució, així com d’identificar de forma més precisa la interacció de la història (antecedents), el context i la seva influència en la situació.
A la pràctica, els diferents nivells de perícia conviuen de forma relativament estable.
A major perícia, menor influència de l’context organitzatiu en la presa de decisions clíniques . El professional realment expert és més capaç d’adaptar, ajustar o obviar un estàndard, protocol o procediment per donar una resposta clínica més adequada a la necessitat o situació.
Conjunt d’aproximacions epistemològiques , amb desenvolupaments des de diferents disciplines, que té com a base comuna la promoció de la salut i la prevenció en tots els nivells d’individual a poblacional, així com el reconeixement de la importància de l’entorn social (condicionants i determinants socials, factors culturals, econòmics, polítics, legals, històrics i estructurals) i de l’entorn natural a la salut.
referents :
Múltiples . Vegeu Richard L et al. Ecological models revisited: Their facis servir and evolution in health promotion over two decades. Annual Reviews of Public Health 2011 32: 307-26.
Influències en ATIC:
La pràctica infermera es fonamenta essencialment en la prevenció en tots els nivells poblacionals (individu, grup, comunitat, població), en tots els grups d’edat i en tots els nivells assistencials.
L’estudi i la pràctica infermera es basen no només en l’abordatge de problemes i situacions de salut reals, sinó en la consideració d’anticipar-se al que pot passar en funció de la vulnerabilitat i els factors de risc de cada persona (grup o població) .
Els estàndards poblacionals o grupals són aplicables i s’han d’ajustar a la situació individual de cada persona. L’anàlisi dels casos individuals o de les sèries de casos pot contribuir a establir estàndards grupals o poblacionals en absència de millors evidències.
Aproximació epistemològica de la prestació de cures professionals basada en la influència de l’entorn en la salut i en els processos de curació, la importància de la higiene i la cura individual i col·lectiva en la prevenció d’infeccions i malalties, la necessitat de documentar el procés de prestació de cures i l’estat i evolució de les persones beneficiàries, així com d’analitzar estadísticament les dades, l’impacte de les cures professionals en els resultats de salut i de mortalitat.
referent:
Florence Nightingale
Influències en ATIC:
L’entorn exerceix influència positiva o negativa en el curs de la malaltia o situació de salut.
La prevenció de malalties, complicacions i discapacitats és un dels eixos vertebradors de la professió infermera i de la seva aportació social.
Les cures infermers tenen un efecte guaridor en si mateixos.
El registre forma part de la prestació de cures. No és un acte addicional o secundari.
L’anàlisi estadística és una eina clau de la gestió de la prestació de cures i els seus resultats.
Inclou els treballs de les teorizadoras de l’escola de pensament sobre necessitats, l’escola de la interacció , la de resultats i d’altres orientacions . Essencialment s’impregnen de la concepció de l’ésser humà des d’una òptica holística , un ésser integral amb components biològics, físics, mentals, emocionals, socials, morals i espirituals en constant interacció amb l’entorn, així com de l’autonomia de l’individu, de la salut com a procés de benestar, no només com absència de malaltia, de l’autocura, la importància de les interaccions, rols i relacions en la salut i de la infermeria com a professió autònoma.
referents:
Escola de pensament de necessitats: V . Henderson . D’Orem, FG Abdellah
Escola de pensament de la interacció: H . Peplau , IM King, I. J.Orlando , J. Travelbee
Escola de pensament de resultats: C. Roy, EM Rogers, EM Levine , DE Johnson
Otr o s teoritzador i s: N. Pender, el Sr. Leninger , P. Barker .
Influències i assumpcions en ATIC:
La infermeria és una disciplina científica multiparadigmática , que dóna feina l’enginyeria de processos és la seva aplicació pràctica a la prevenció i resolució de problemes i situacions de salut individual, grupal, comunitària i poblacional.
Cap filosofia ni cap dels models conceptuals preval en importància, impacte o temps sobre les altres. Les assumpcions, creences i principis sobre la naturalesa de la infermeria conviuen i evolucionen a través de les teories de rang mitjà i de la investigació. S í semblen prevaler els fenòmens d’estudi i pràctica descrits per Fawcett al metaparadigma disciplinar : persona, salut, entorn i infermeria.
La infermeria és una ciència bàsica (de la salut) , social i aplicada.
El procés de prestació de cures o procés infermer és el mètode sistemàtic de la prestació professional de cures.
Els models conceptuals i les teories d’alt rang determinen a nivell abstracte la pràctica orientant els valors que han de impregnar. No tenen una aplicació pràctica directa. Els seus assumpcions i proposicions s’operativitzen i demostren a través de la investigació quantitativa i qualitativa per generar teories de rang mig i resultats aplicables.
La prevenció de malalties, complicacions i discapacitats , l’autocura i la promoció de la salut són elements vertebrale s.
Marc conceptual de la disciplina infermera per a la gestió de el coneixement en els sistemes d’informació. Les sigles es corresponen amb l’acrònim de: Data, Information , Knowledge and Wisdom (Dades, Informació, Coneixement i Perícia).
referents:
J. R. Graves , S. Corcoran , Nelson R., Joss I .
Influències i assumpcions en ATIC:
Les dades són entitats discretes no interpretables de manera individual i / o acontextual .
La informació es genera amb la interpretació de múltiples dades.
El coneixement es genera a l’relacionar i comparar múltiples conjunts de dades contextualitzats .
La perícia és l’aplicació correcta i empàtica de el coneixement per cobrir necessitats, prevenir, solucionar o pal·liar, problemes o situacions.
La Terminologia i les eines de coneixement ATIC ha de permetre representar les dades i la informació i contribuir a generar coneixement i perícia.
